lunes, 21 de diciembre de 2009

DESPEDIDA

Fa uns mesos començàvem, al semblar, un llarg viatge a través de ses TIC i ja s’ha acabat.
Vam començar xerrant de si ens consideràvem nadius o immigrants digitals, un cop aquests conceptes assimilats, ens endinsàrem dins la societat de la informació i les TIC on aprenguérem que aquestes hi juguen un paper molt important i que per tant, ens poden ser de gran utilitat si s’utilitzen de la manera més adequada possible, que hauria de ser utilitzar-les com a eines per proporcionar i facilitar l’abast a la informació. A continuació, ens aprofundírem en el concepte de tecnologia i varem poder veure que és molt més ampli del que nosaltres pensàvem, que traspassa fronteres artefactuals per absorbir qualsevol símbol, estructura... fins i tot la humanitat com a conjunt. Després arribà l’hora de les tecnoautobiografies amb les quals aprenguérem a utilitzar nous programes com el movimaker i aprofitàrem el moment per recordar vells temps i per mostrar un poc més sobre nosaltres. El viatge continuava i ara requeria qüestionar-se si educació i tecnologies podien conviure, tot i jo mostrar-me en desacord, vam reconèixer la Web 2.0 com a possible solució a aquest dilema ja que els individus passen a tenir un rol més participatiu tant alhora d’oferir com obtenir informació, Internet ja no només és una font unidireccional si no que rep i a la vegada dóna (bidireccional). Seguirem endinsant-nos ja veient quasi bé el final i ens toparem amb Oscar Brahim i la seva contrapublicitat, a partir d’aquí nosaltres també poguérem elaborar les nostres pròpies contrapublicitats fent ús de la nostra imaginació, creativitat posant en pràctica tot allò après i activant el nostre esperit més crític davant aquesta societat de consum. I ja per posar fi en aquest curt però intens viatge, exploràrem el món de les wikis i ens adonàrem que són realment un recurs molt pràctic per fer treballs o projectes en grup a llarga distància. Tot açò i segurament un munt de detalls que es perden pel camí és el que ens ha aportat, o almenys a mi, aquest viatge a través de les TIC, el qual ha quedat plasmat de manera més detallada en aquest bloc.

En conclusió, com he dit al final del text aquest ha estat un viatge curt però intens el que no ha permès que ens aprofundíssim o poguéssim dedicar més temps a algunes coses que ens semblaven més rellevants i que potser no acabéssim de veure molt bé el paper de les TIC en els diferents àmbits d’actuació de l’educació social.

Pel que fa a la resta, res més, només fer un incís: l’elaboració dels projectes mitjançant les wikis va ser tota una experiència, més gratificant encara amb la realització de l’expotic on cadascú es va poder sentir orgullós del seu projecte.




Merci i fins una altra!!! Encantada d'haver fet aquest viatge!!

NECESSÀRIA CONTRAPUBLICITAT!!!

"Hace ciento treinta años, después de visitar el país de las maravillas, Alicia se metió en un espejo para descubrir el mundo al revés. Si Alicia renaciera en nuestros días, no necesitaría atravesar ningún espejo; le bastaría con asomarse a la ventana." Eduardo Galeano


Al carrer en pel però amb bossa!!!

Indignant!!! Passa es temps i res canvia, en ple segle XXI i seguim sent objectes, manipulades en mans des qui comanden. Ens estan robant fins i tot sa nostra intimitat i es poca sa gent que xerra...

-Hem voleu explicar que preteneu vendre??? Cossos??
-No! Bosses, roba...
-Si?
-Sí!
-Doncs, vols di que cal açò?
-Mmm... “El cuerpo completamente desnudo de la modelo se cubre con los accesorios que se lucen de una forma natural y demuestran alegóricamente que están diseñados para llevarse con todo tipo de look” aquest és l’objectiu.
-Con todo tipo de look? Fins i tot en pel??
-Mmm...
-Què? Què? Diguem, no ho entenc!!!

Avui mai més ben dit, el món està PATAS ARRIBA!!!!!!!

jueves, 10 de diciembre de 2009

CONTRAPUBLICITAT

Així, amb ses meves paraules, diria que sa contrapublicitat es un mètode sorgit de sa posada en pràctica conjunta de cadascun dels subjectes (alfabetitzat mediàticament, conscient, actiu, crític, social i creatiu) que ens formen i que vaig anomenar a l’actualització anterior. Es a dir, es conglomerat de tot allò que posa cadascun d’aquest subjectes dóna fruit a sa contrapublicitat, ja que sense s’assistència d’un o s’altre aquesta no seria possible.

En poques paraules, contrapublicitat implica coneixença des mitjans de comunicació i des seus usos i finalitats, implica iniciativa, crítica i per açò consciència, implica solidaritat, humanitat, cooperació, després de tot això, molta creativitat!!!

Després d’aquesta introducció, aquí vos deix un exemple de contra publicitat fet per mi mateixa.

Abans de res, he d’advertir que podreu observar alguns problemets, però no hi he pogut fer res. Es missatge crec que és clar i concís, i era açò lo que més m’interessava. Serà que no tots es subjectes es desenvolupen de sa mateixa manera i es meu subjecte alfabetitzat mediàticament respecte s’utilització d’alguns programes encara està una mica endarrerit. ;)

Anuncis originals:



Contrapublicitat:


Amb aquesta pràctica volia fer una crítica a tots es anuncis publicitaris que conviden a comprar i que donen “pa” a aquesta societat capitalista basada amb es consum. I quina època millor per triar un anunci que aquesta, sa de Nadal on es dupliquen i tripliquen aquest anuncis publicitaris, per açò sa crítica a aquest anunci del Corte Inglés convidant a fer ses compres nadalenques en es seus establiments.

Però mirant la contrapartida d’aquests anuncis, no només conviden a comprar, si no que com es veu a n’es vídeo, es consum abusiu de productes dels quals sovint sa majoria són del tot innecessaris, provoca es deteriorament constant i progressiu des planeta. I crec que precísament durant aquestes dates ho hem de tenir més present que mai.

Paula.

(pd_ segurament s'efectuaran canvis a sa contrapublicitat, mentre deix es meu primer intent)

miércoles, 9 de diciembre de 2009

OSCAR BRAHIM I LA EDUCACIÓN PARA LA COMUNICACIÓN




Oscar Brahim, es protagonista des documental “Oscar” de Sergio Morkin, és un taxista que treballa dotze hores diàries per guanyar-se sa vida. Durant es seus trajectes, s’adona de sa quantitat de bombardejos publicitaris als quals som sotmesos dia rere dia només amb el simple fet de sortir al carrer. Açò, sumat a sa crisi socioeconòmica que vivia Argentina en aquell moment o a ses campanyes polítiques que es fan al nostre país (per posar un exemple més pròxim), es duplica.

Davant aquest fet, Oscar responia pintant sa seva veu, ja fos de manera crítica o amb un to més humorístic, a cada un des panells publicitaris que anava trobant pel carrer durant ses seves jornades laborals fent de taxista.

D’aquesta manera i mitjançant ses seves pintades, despertava i mostrava (relacionant-ho així amb el text “La educación para la comunicación y el papel de las/los educadores/as” ) es subjecte conscient, actiu, crític, social, creatiu i alfabetitzat mediàticament que es trobava en ell.

-Subjecte conscient; perquè coneix i per tant, sap elegir i discriminar la informació donada pels mitjans de comunicació distingint d’ella els interessos comercials i polítics que s’hi amaguen.
-Subjecte actiu; perquè manté una relació activa, un diàleg animat entre ell i el món. (publicitat  contrapublicitat)
-Subjecte crític; perquè un cop conscient d’allò que transmeten els mitjans de comunicació ell és capaç de qüestionar-ho i jutjar-ho.
-Subjecte social; perquè manté una relació activa amb el món que el rodeja, perquè és participatiu, interactiu... però sobretot perquè vol i coneix sa necessita de millorar i canviar el món.
-Subjecte creatiu; perquè és original i capaç de canviar de manera creativa allò que no li agrada.
-Subjecte alfabetitzat mediàticament; perquè coneix els llenguatges audiovisuals, sap veure allò que aquests volen transmetre i de la mateixa manera, coneix la qüestió que s’amaga rerefons.

Amb açò i ja per acabar, dir que s'educació per sa comunicació és absolutament necessària, i més ara en es nostros dies per resistir i romandre impermeables davant es continus bombardejos publicitaris als quals sa societat capitalista ens exposa.

Paula.

lunes, 16 de noviembre de 2009

EDUCACIÓ I TECNOLOGIES

Educació i tecnologia fins ara, es podria dir, que seguien dos camins pràcticament paral•lels. Ara bé, durant es darrers anys ses coses han anat canviat i s’han anat introduint ses tecnologies artefactuals dins ses escoles i altres centres educatius fins i tot de manera desmesurada.

N’hi ha que diuen que açò es deu a s’evolució de ses tecnologies que fan que sa societat, i amb aquesta es centres educatius, es vegin també obligats a avançar. D’altres, que s’introducció d’aquestes tecnologies dins ses aules afavorirà es rendiment acadèmic des alumnes... i així, com aquests dues, podríem trobar mil opinions diverses, positives o negatives, respecte s’introducció de ses tecnologies dins ses aules.

Lo que si que és important, i crec que s’hauria de tenir en compte, és com afectaran aquestes tecnologies a s’educació. I una bona oportunitat per aquesta, sembla que podria ser sa WEB 2.0.

















Amb sa WEB 2.0 es subjectes passen a tenir una actitud més activa i participativa, és a dir, es subjectes ja no són considerats només receptors si no que se’ls dóna s’oportunitat també de generar, modificar i aportat informació. D’aquesta manera educació i tecnologies trobarien un punt mig on, sembla ser, que podrien conviure una i altra sense problemes.

Ara bé, crec que s’hauria de tenir en compte tot allò que es perd introduint ses tecnologies dins ses aules i fer una valoració de tot lo que açò comporta amb es seus aspectes positius i negatius.

Com deia un des primers textos que n’Adriana ens va passar, L’alfabetització digital en els processos d’inclusió social, s’alfabetització ja no implica saber escriure i llegir si no que ara s’hi afegeix conèixer i saber fer un ús bàsic de ses tecnologies.

En conclusió, pel que es veu, s’introducció de ses tecnologies dins ses aules és pràcticament inevitable i davant aquest fet sa WEB 2.0 sembla ser una oportunitat alhora de dur a terme aquesta acció dins s’educació, sempre que ses activitats que es facin utilitzant aquesta siguin supervisades, seguides i avaluades pels educadors.

miércoles, 28 de octubre de 2009

TECNOAUTOBIOGRAFIA

Hola a tots i a totes!!!

Aquí teniu sa meva TECNOAUTOBIOGRAFIA, després d’una sèrie de problemes a causa de viure enfora de casa.

Com vaig dir a s’entrada anterior, sa tecnologia és una paraula incerta, una mica ambigua ja que engloba multitud d’elements diferents, sa qual cosa es pot observar a n’es vídeo. I és que sa tecnologia d’una manera o d’una altra es podria dir que ha existit sempre, per açò no és d’estranyar que ens acompanyi durant tota sa nostra vida.

De petits, sa tecnologia ens permet desenvolupar aptituds quotidianes, sovint juguem a ser grans, imitem.

A s’etapa escolar i a mesura que ens anem fent grans ses tecnologies ja passen a ser més un suport, afavorint a sa comoditat.

Sa tecnologia avança i de sa mateixa manera ho fem nosaltres, posseïts i encandilats per aquests aparells, avanços... son poques ses vegades que ens aturem per valorar tot allò que tenim as nostre costat. I no entenc perquè, perquè és en sa família, es amics, es grups que nosaltres anem formant, és en tot allò més pròxim a nosaltres on sembla ser (encara nose com família... i tecnologia poden estar lligats) que es troba es sentit més gran, més humà de sa tecnologia. Es aparells no els poden substituir, o què ens passa?

En conclusió, tot açò i més és lo que he intentat transmetre amb sa meva tecnoautobiografia.

Esper que vos agradi!


jueves, 22 de octubre de 2009

TECNOLOGIA EN SENTIT COMPLET


Infinitats de mites anem paint i fent nostres al llarg de sa nostra vida i després estavellats en terra amb mil bocinets s’esfumen i donen lloc a noves realitats, deixant-nos a nosaltres fora de lloc.


Açò, enllaçat amb es text de Méndez es tradueix a desmuntar es nostro concepte de tecnologia (mite de la màquina). Tecnologia ja no resumeix només als avanços i ses innovacions tecnològiques sinó que és tot, TOT o sa multitud de coses que per un motiu organitzatiu, artefactual, simbòlic o biotecnològic esdevenen tecnologia. Però és que pensar que sa meva família, sa teva família o qualsevol família del món són considerades tecnologia, sa pell se me posa de gallina!!!! Potser és perquè quan pens amb tecnologia només me venen aparells a n’es cap i soc incapaç de relacionar aquesta paraula i sa meva idea d'ella amb tot allò que comporta sa paraula família i amb aquesta en si.

Per tant, tecnologia són totes aquelles coses que no es poden definir mitjançant objectes o símbols, que es basen amb s'organització (tecnologies organitzatives), tecnologia són tots es objectes que tenen existència física per si sols independentment de sa col·laboració dels éssersm humans (tecnologia artefactual), tecnologia són tots es símbols, rituals, signes.. que donen forma a una realitat (tecnologia simbòlica)i per acabar, tecnologia és tot allò que incideix sobre els ésseres vius i els transforma (tecnologia biotecnològica).

En conclusió, com diu Méndez a sa primera part des text, tecnologia és es coneixement aplicat, susceptible de ser utilitzada per bé o per mal. Explicat d’aquesta manera, potser no és tant descabellada sa idea de considerar estructures socials com a tecnologia, ja que aquestes són susceptibles i es mouen, interaccionen i es complementen per un o diversos fins. Ara bé, s’autor segueix dient que sa tecnologia consisteix en utilitzar aquest coneixement per alliberar-nos i enriquir-nos davant el passat, segons ell, considerat com una època de fatiga, esclavitud i sofriment. Dic segons ell, perquè sincerament crec que diuen que lluiten per sortir d’aquest passat de fatiga, esclavitud i sofriment per endinsar-nos en un futur més poc prometedor, sobretot a nivell social i humà.

Mai anirem a dormir sense saber una cosa

jueves, 15 de octubre de 2009

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LES TIC



El model de la societat de la informació que volem construir és aquell en el qual la societat viurà estretament vinculada (i no sé fins a quin punt supeditada) a les noves tecnologies. M’explic.


En ple segle XXI la societat de la informació va guanyant importància com a conseqüència de tots els avanços tecnològics que s’han anat produint al llarg de tot aquest temps i que han facilitat i millorat l’accés a la informació a bona part de la societat. Ara bé, amb aquesta facilitat a l’accés de la informació s’ha produït paral·lelament la facilitat a la creació d’aquesta, és a dir, amb l’aparició d’internet, l’usuari ja no és només receptor d’aquesta informació sinó que és també creador d’aquesta. Això provoca la necessitat de dotar la societat de totes les eines necessàries per saber seleccionar la informació, per tal de formar persones més crítiques i autosuficients.


Per tant, el paper que haurien de tenir les TIC dins la societat de la informació és simplement, el de facilitar l’accés i la creació de la informació. Dic el que haurien de tenir, perquè amb l’aparició de les TIC, també s’ha facilitat per una banda, la corrupció d’aquesta i per l’altra, està derivant a societats cada cop més conformistes, còmodes, sedentàries, amb poc esperit crític i amb un descens important de les inquietuds.


En conclusió, ja que les TIC es troben força vinculades dins les societats de la informació, el nostre deure és (i hauria de ser) mostrar a utilitzar aquestes eines correctament per concloure en un bon fi i qüestionar-nos si l’aplicació de les TIC en alguns sectors com podria ser l’aplicació d’aquestes dins l’educació formal pot ser o no contraproduent.


martes, 22 de septiembre de 2009

US CONSIDERAU NATIUS O IMMIGRANTS DIGITALS? PERQUÈ?

Nascuda ja a finals del segle XX i amb un feix de innovacions tecnològiques a l’espatlla, envoltada d’aparells elèctrics, infinitats d’electrodomèstics i altres aparells tecnològics és impossible no considerar-se un natiu digital, i a més després del gran creixement i desenvolupament que tots aquests aparells han experimentat, conjuntament amb el fotimer de noves invencions que s’han dut a terme durant tot aquest temps.

És a dir, pel que fa al període de temps en que estic situada no tinc altra opció que considerar-me una nativa digital, ara bé, no em considero una nativa digital pel que fa al meu ús i la meva ètica davant aquests aparells.


M’explic, d’acord amb la meva presentació feta a classe, les noves tecnologies no son el meu fort, les utilitzo ja que n’estem envoltats i sense elles avui en dia quasi bé no es pot viure (o açò es el que pensa una important majoria). Ara bé, amb això no estic dient que no siguin útils, que si que ho son, ja que ens faciliten molt les coses i ens poden aportar molta informació. Però això si, seran útils sempre que aquestes siguin utilitzades (sobretot referint-me a les TIC) amb els millors fins, ja que són fàcilment corruptibles.


Una altra de les coses per les quals no em considero una nativa digital és per la gelidesa que defineix i envolta tots aquests aparells, és a dir, el distanciament entre les persones que tots aquests provoquen.


En conclusió, soc una nativa digital forçada.


PRESENTACIÓ

Hola a tothom! Som na Paula Marquès Marquès, tinc 18 anys i venc de Menorca. Molts m’han demanat perquès estic aquí, i és que s’oferta formativa a Menorca és molt baixa i precisament educació social, només és podia fer en línea. Açò, sumar a sa necessitat d’un canvi d’aires són lo que han fet que estigui per aquí.

Respecta la meva relació amb la tecnologia és més dolenta que bona, sobretot la vinculada als mitjans de comunicació, ja que tot i poder ser molt útils (utilitzats de manera adequada) són freds i fàcilment corruptibles.

Ses meves expectatives pel que fa a l’assignatura, és aprendre a utilitzar de la millor manera possible aquestes eines, ja que en aquest món, viure sense sabre manejar-te dins aquests camps és com viure a la prehistòria.

Una besada amb pipius.