N’hi ha que diuen que açò es deu a s’evolució de ses tecnologies que fan que sa societat, i amb aquesta es centres educatius, es vegin també obligats a avançar. D’altres, que s’introducció d’aquestes tecnologies dins ses aules afavorirà es rendiment acadèmic des alumnes... i així, com aquests dues, podríem trobar mil opinions diverses, positives o negatives, respecte s’introducció de ses tecnologies dins ses aules.
Lo que si que és important, i crec que s’hauria de tenir en compte, és com afectaran aquestes tecnologies a s’educació. I una bona oportunitat per aquesta, sembla que podria ser sa WEB 2.0.
Amb sa WEB 2.0 es subjectes passen a tenir una actitud més activa i participativa, és a dir, es subjectes ja no són considerats només receptors si no que se’ls dóna s’oportunitat també de generar, modificar i aportat informació. D’aquesta manera educació i tecnologies trobarien un punt mig on, sembla ser, que podrien conviure una i altra sense problemes.
Ara bé, crec que s’hauria de tenir en compte tot allò que es perd introduint ses tecnologies dins ses aules i fer una valoració de tot lo que açò comporta amb es seus aspectes positius i negatius.
Com deia un des primers textos que n’Adriana ens va passar, L’alfabetització digital en els processos d’inclusió social, s’alfabetització ja no implica saber escriure i llegir si no que ara s’hi afegeix conèixer i saber fer un ús bàsic de ses tecnologies.
En conclusió, pel que es veu, s’introducció de ses tecnologies dins ses aules és pràcticament inevitable i davant aquest fet sa WEB 2.0 sembla ser una oportunitat alhora de dur a terme aquesta acció dins s’educació, sempre que ses activitats que es facin utilitzant aquesta siguin supervisades, seguides i avaluades pels educadors.
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario