Mostrando entradas con la etiqueta Tecnoautobiografia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tecnoautobiografia. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de diciembre de 2009

DESPEDIDA

Fa uns mesos començàvem, al semblar, un llarg viatge a través de ses TIC i ja s’ha acabat.
Vam començar xerrant de si ens consideràvem nadius o immigrants digitals, un cop aquests conceptes assimilats, ens endinsàrem dins la societat de la informació i les TIC on aprenguérem que aquestes hi juguen un paper molt important i que per tant, ens poden ser de gran utilitat si s’utilitzen de la manera més adequada possible, que hauria de ser utilitzar-les com a eines per proporcionar i facilitar l’abast a la informació. A continuació, ens aprofundírem en el concepte de tecnologia i varem poder veure que és molt més ampli del que nosaltres pensàvem, que traspassa fronteres artefactuals per absorbir qualsevol símbol, estructura... fins i tot la humanitat com a conjunt. Després arribà l’hora de les tecnoautobiografies amb les quals aprenguérem a utilitzar nous programes com el movimaker i aprofitàrem el moment per recordar vells temps i per mostrar un poc més sobre nosaltres. El viatge continuava i ara requeria qüestionar-se si educació i tecnologies podien conviure, tot i jo mostrar-me en desacord, vam reconèixer la Web 2.0 com a possible solució a aquest dilema ja que els individus passen a tenir un rol més participatiu tant alhora d’oferir com obtenir informació, Internet ja no només és una font unidireccional si no que rep i a la vegada dóna (bidireccional). Seguirem endinsant-nos ja veient quasi bé el final i ens toparem amb Oscar Brahim i la seva contrapublicitat, a partir d’aquí nosaltres també poguérem elaborar les nostres pròpies contrapublicitats fent ús de la nostra imaginació, creativitat posant en pràctica tot allò après i activant el nostre esperit més crític davant aquesta societat de consum. I ja per posar fi en aquest curt però intens viatge, exploràrem el món de les wikis i ens adonàrem que són realment un recurs molt pràctic per fer treballs o projectes en grup a llarga distància. Tot açò i segurament un munt de detalls que es perden pel camí és el que ens ha aportat, o almenys a mi, aquest viatge a través de les TIC, el qual ha quedat plasmat de manera més detallada en aquest bloc.

En conclusió, com he dit al final del text aquest ha estat un viatge curt però intens el que no ha permès que ens aprofundíssim o poguéssim dedicar més temps a algunes coses que ens semblaven més rellevants i que potser no acabéssim de veure molt bé el paper de les TIC en els diferents àmbits d’actuació de l’educació social.

Pel que fa a la resta, res més, només fer un incís: l’elaboració dels projectes mitjançant les wikis va ser tota una experiència, més gratificant encara amb la realització de l’expotic on cadascú es va poder sentir orgullós del seu projecte.




Merci i fins una altra!!! Encantada d'haver fet aquest viatge!!

miércoles, 28 de octubre de 2009

TECNOAUTOBIOGRAFIA

Hola a tots i a totes!!!

Aquí teniu sa meva TECNOAUTOBIOGRAFIA, després d’una sèrie de problemes a causa de viure enfora de casa.

Com vaig dir a s’entrada anterior, sa tecnologia és una paraula incerta, una mica ambigua ja que engloba multitud d’elements diferents, sa qual cosa es pot observar a n’es vídeo. I és que sa tecnologia d’una manera o d’una altra es podria dir que ha existit sempre, per açò no és d’estranyar que ens acompanyi durant tota sa nostra vida.

De petits, sa tecnologia ens permet desenvolupar aptituds quotidianes, sovint juguem a ser grans, imitem.

A s’etapa escolar i a mesura que ens anem fent grans ses tecnologies ja passen a ser més un suport, afavorint a sa comoditat.

Sa tecnologia avança i de sa mateixa manera ho fem nosaltres, posseïts i encandilats per aquests aparells, avanços... son poques ses vegades que ens aturem per valorar tot allò que tenim as nostre costat. I no entenc perquè, perquè és en sa família, es amics, es grups que nosaltres anem formant, és en tot allò més pròxim a nosaltres on sembla ser (encara nose com família... i tecnologia poden estar lligats) que es troba es sentit més gran, més humà de sa tecnologia. Es aparells no els poden substituir, o què ens passa?

En conclusió, tot açò i més és lo que he intentat transmetre amb sa meva tecnoautobiografia.

Esper que vos agradi!