OSCAR BRAHIM I LA EDUCACIÓN PARA LA COMUNICACIÓN

Oscar Brahim, es protagonista des documental “Oscar” de Sergio Morkin, és un taxista que treballa dotze hores diàries per guanyar-se sa vida. Durant es seus trajectes, s’adona de sa quantitat de bombardejos publicitaris als quals som sotmesos dia rere dia només amb el simple fet de sortir al carrer. Açò, sumat a sa crisi socioeconòmica que vivia Argentina en aquell moment o a ses campanyes polítiques que es fan al nostre país (per posar un exemple més pròxim), es duplica.

Davant aquest fet, Oscar responia pintant sa seva veu, ja fos de manera crítica o amb un to més humorístic, a cada un des panells publicitaris que anava trobant pel carrer durant ses seves jornades laborals fent de taxista.

D’aquesta manera i mitjançant ses seves pintades, despertava i mostrava (relacionant-ho així amb el text “La educación para la comunicación y el papel de las/los educadores/as” ) es subjecte conscient, actiu, crític, social, creatiu i alfabetitzat mediàticament que es trobava en ell.

-Subjecte conscient; perquè coneix i per tant, sap elegir i discriminar la informació donada pels mitjans de comunicació distingint d’ella els interessos comercials i polítics que s’hi amaguen.
-Subjecte actiu; perquè manté una relació activa, un diàleg animat entre ell i el món. (publicitat  contrapublicitat)
-Subjecte crític; perquè un cop conscient d’allò que transmeten els mitjans de comunicació ell és capaç de qüestionar-ho i jutjar-ho.
-Subjecte social; perquè manté una relació activa amb el món que el rodeja, perquè és participatiu, interactiu... però sobretot perquè vol i coneix sa necessita de millorar i canviar el món.
-Subjecte creatiu; perquè és original i capaç de canviar de manera creativa allò que no li agrada.
-Subjecte alfabetitzat mediàticament; perquè coneix els llenguatges audiovisuals, sap veure allò que aquests volen transmetre i de la mateixa manera, coneix la qüestió que s’amaga rerefons.

Amb açò i ja per acabar, dir que s'educació per sa comunicació és absolutament necessària, i més ara en es nostros dies per resistir i romandre impermeables davant es continus bombardejos publicitaris als quals sa societat capitalista ens exposa.

Paula.