DESPEDIDA

Fa uns mesos començàvem, al semblar, un llarg viatge a través de ses TIC i ja s’ha acabat.
Vam començar xerrant de si ens consideràvem nadius o immigrants digitals, un cop aquests conceptes assimilats, ens endinsàrem dins la societat de la informació i les TIC on aprenguérem que aquestes hi juguen un paper molt important i que per tant, ens poden ser de gran utilitat si s’utilitzen de la manera més adequada possible, que hauria de ser utilitzar-les com a eines per proporcionar i facilitar l’abast a la informació. A continuació, ens aprofundírem en el concepte de tecnologia i varem poder veure que és molt més ampli del que nosaltres pensàvem, que traspassa fronteres artefactuals per absorbir qualsevol símbol, estructura... fins i tot la humanitat com a conjunt. Després arribà l’hora de les tecnoautobiografies amb les quals aprenguérem a utilitzar nous programes com el movimaker i aprofitàrem el moment per recordar vells temps i per mostrar un poc més sobre nosaltres. El viatge continuava i ara requeria qüestionar-se si educació i tecnologies podien conviure, tot i jo mostrar-me en desacord, vam reconèixer la Web 2.0 com a possible solució a aquest dilema ja que els individus passen a tenir un rol més participatiu tant alhora d’oferir com obtenir informació, Internet ja no només és una font unidireccional si no que rep i a la vegada dóna (bidireccional). Seguirem endinsant-nos ja veient quasi bé el final i ens toparem amb Oscar Brahim i la seva contrapublicitat, a partir d’aquí nosaltres també poguérem elaborar les nostres pròpies contrapublicitats fent ús de la nostra imaginació, creativitat posant en pràctica tot allò après i activant el nostre esperit més crític davant aquesta societat de consum. I ja per posar fi en aquest curt però intens viatge, exploràrem el món de les wikis i ens adonàrem que són realment un recurs molt pràctic per fer treballs o projectes en grup a llarga distància. Tot açò i segurament un munt de detalls que es perden pel camí és el que ens ha aportat, o almenys a mi, aquest viatge a través de les TIC, el qual ha quedat plasmat de manera més detallada en aquest bloc.

En conclusió, com he dit al final del text aquest ha estat un viatge curt però intens el que no ha permès que ens aprofundíssim o poguéssim dedicar més temps a algunes coses que ens semblaven més rellevants i que potser no acabéssim de veure molt bé el paper de les TIC en els diferents àmbits d’actuació de l’educació social.

Pel que fa a la resta, res més, només fer un incís: l’elaboració dels projectes mitjançant les wikis va ser tota una experiència, més gratificant encara amb la realització de l’expotic on cadascú es va poder sentir orgullós del seu projecte.




Merci i fins una altra!!! Encantada d'haver fet aquest viatge!!

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LES TIC

El model de la societat de la informació que volem construir és aquell en el qual la societat viurà estretament vinculada (i no sé fins a quin punt supeditada) a les noves tecnologies. M’explic.

En ple segle XXI la societat de la informació va guanyant importància com a conseqüència de tots els avanços tecnològics que s’han anat produint al llarg de tot aquest temps i que han facilitat i millorat l’accés a la informació a bona part de la societat. Ara bé, amb aquesta facilitat a l’accés de la informació s’ha produït paral·lelament la facilitat a la creació d’aquesta, és a dir, amb l’aparició d’internet, l’usuari ja no és només receptor d’aquesta informació sinó que és també creador d’aquesta. Això provoca la necessitat de dotar la societat de totes les eines necessàries per saber seleccionar la informació, per tal de formar persones més crítiques i autosuficients.

Per tant, el paper que haurien de tenir les TIC dins la societat de la informació és simplement, el de facilitar l’accés i la creació de la informació. Dic el que haurien de tenir, perquè amb l’aparició de les TIC, també s’ha facilitat per una banda, la corrupció d’aquesta i per l’altra, està derivant a societats cada cop més conformistes, còmodes, sedentàries, amb poc esperit crític i amb un descens important de les inquietuds.

En conclusió, ja que les TIC es troben força vinculades dins les societats de la informació, el nostre deure és (i hauria de ser) mostrar a utilitzar aquestes eines correctament per concloure en un bon fi i qüestionar-nos si l’aplicació de les TIC en alguns sectors com podria ser l’aplicació d’aquestes dins l’educació formal pot ser o no contraproduent.