CONTRAPUBLICITAT

Així, amb ses meves paraules, diria que sa contrapublicitat es un mètode sorgit de sa posada en pràctica conjunta de cadascun dels subjectes (alfabetitzat mediàticament, conscient, actiu, crític, social i creatiu) que ens formen i que vaig anomenar a l’actualització anterior. Es a dir, es conglomerat de tot allò que posa cadascun d’aquest subjectes dóna fruit a sa contrapublicitat, ja que sense s’assistència d’un o s’altre aquesta no seria possible.

En poques paraules, contrapublicitat implica coneixença des mitjans de comunicació i des seus usos i finalitats, implica iniciativa, crítica i per açò consciència, implica solidaritat, humanitat, cooperació, després de tot això, molta creativitat!!!

Després d’aquesta introducció, aquí vos deix un exemple de contra publicitat fet per mi mateixa.

Abans de res, he d’advertir que podreu observar alguns problemets, però no hi he pogut fer res. Es missatge crec que és clar i concís, i era açò lo que més m’interessava. Serà que no tots es subjectes es desenvolupen de sa mateixa manera i es meu subjecte alfabetitzat mediàticament respecte s’utilització d’alguns programes encara està una mica endarrerit. ;)

Anuncis originals:



Contrapublicitat:


Amb aquesta pràctica volia fer una crítica a tots es anuncis publicitaris que conviden a comprar i que donen “pa” a aquesta societat capitalista basada amb es consum. I quina època millor per triar un anunci que aquesta, sa de Nadal on es dupliquen i tripliquen aquest anuncis publicitaris, per açò sa crítica a aquest anunci del Corte Inglés convidant a fer ses compres nadalenques en es seus establiments.

Però mirant la contrapartida d’aquests anuncis, no només conviden a comprar, si no que com es veu a n’es vídeo, es consum abusiu de productes dels quals sovint sa majoria són del tot innecessaris, provoca es deteriorament constant i progressiu des planeta. I crec que precísament durant aquestes dates ho hem de tenir més present que mai.

Paula.

(pd_ segurament s'efectuaran canvis a sa contrapublicitat, mentre deix es meu primer intent)

OSCAR BRAHIM I LA EDUCACIÓN PARA LA COMUNICACIÓN

Oscar Brahim, es protagonista des documental “Oscar” de Sergio Morkin, és un taxista que treballa dotze hores diàries per guanyar-se sa vida. Durant es seus trajectes, s’adona de sa quantitat de bombardejos publicitaris als quals som sotmesos dia rere dia només amb el simple fet de sortir al carrer. Açò, sumat a sa crisi socioeconòmica que vivia Argentina en aquell moment o a ses campanyes polítiques que es fan al nostre país (per posar un exemple més pròxim), es duplica.

Davant aquest fet, Oscar responia pintant sa seva veu, ja fos de manera crítica o amb un to més humorístic, a cada un des panells publicitaris que anava trobant pel carrer durant ses seves jornades laborals fent de taxista.

D’aquesta manera i mitjançant ses seves pintades, despertava i mostrava (relacionant-ho així amb el text “La educación para la comunicación y el papel de las/los educadores/as” ) es subjecte conscient, actiu, crític, social, creatiu i alfabetitzat mediàticament que es trobava en ell.

-Subjecte conscient; perquè coneix i per tant, sap elegir i discriminar la informació donada pels mitjans de comunicació distingint d’ella els interessos comercials i polítics que s’hi amaguen.
-Subjecte actiu; perquè manté una relació activa, un diàleg animat entre ell i el món. (publicitat  contrapublicitat)
-Subjecte crític; perquè un cop conscient d’allò que transmeten els mitjans de comunicació ell és capaç de qüestionar-ho i jutjar-ho.
-Subjecte social; perquè manté una relació activa amb el món que el rodeja, perquè és participatiu, interactiu... però sobretot perquè vol i coneix sa necessita de millorar i canviar el món.
-Subjecte creatiu; perquè és original i capaç de canviar de manera creativa allò que no li agrada.
-Subjecte alfabetitzat mediàticament; perquè coneix els llenguatges audiovisuals, sap veure allò que aquests volen transmetre i de la mateixa manera, coneix la qüestió que s’amaga rerefons.

Amb açò i ja per acabar, dir que s'educació per sa comunicació és absolutament necessària, i més ara en es nostros dies per resistir i romandre impermeables davant es continus bombardejos publicitaris als quals sa societat capitalista ens exposa.

Paula.