TECNOAUTOBIOGRAFIA

Hola a tots i a totes!!!

Aquí teniu sa meva TECNOAUTOBIOGRAFIA, després d’una sèrie de problemes a causa de viure enfora de casa.

Com vaig dir a s’entrada anterior, sa tecnologia és una paraula incerta, una mica ambigua ja que engloba multitud d’elements diferents, sa qual cosa es pot observar a n’es vídeo. I és que sa tecnologia d’una manera o d’una altra es podria dir que ha existit sempre, per açò no és d’estranyar que ens acompanyi durant tota sa nostra vida.

De petits, sa tecnologia ens permet desenvolupar aptituds quotidianes, sovint juguem a ser grans, imitem.

A s’etapa escolar i a mesura que ens anem fent grans ses tecnologies ja passen a ser més un suport, afavorint a sa comoditat.

Sa tecnologia avança i de sa mateixa manera ho fem nosaltres, posseïts i encandilats per aquests aparells, avanços... son poques ses vegades que ens aturem per valorar tot allò que tenim as nostre costat. I no entenc perquè, perquè és en sa família, es amics, es grups que nosaltres anem formant, és en tot allò més pròxim a nosaltres on sembla ser (encara nose com família... i tecnologia poden estar lligats) que es troba es sentit més gran, més humà de sa tecnologia. Es aparells no els poden substituir, o què ens passa?

En conclusió, tot açò i més és lo que he intentat transmetre amb sa meva tecnoautobiografia.

Esper que vos agradi!

TECNOLOGIA EN SENTIT COMPLET

Infinitats de mites anem paint i fent nostres al llarg de sa nostra vida i després estavellats en terra amb mil bocinets s’esfumen i donen lloc a noves realitats, deixant-nos a nosaltres fora de lloc.

Açò, enllaçat amb es text de Méndez es tradueix a desmuntar es nostro concepte de tecnologia (mite de la màquina). Tecnologia ja no resumeix només als avanços i ses innovacions tecnològiques sinó que és tot, TOT o sa multitud de coses que per un motiu organitzatiu, artefactual, simbòlic o biotecnològic esdevenen tecnologia. Però és que pensar que sa meva família, sa teva família o qualsevol família del món són considerades tecnologia, sa pell se me posa de gallina!!!! Potser és perquè quan pens amb tecnologia només me venen aparells a n’es cap i soc incapaç de relacionar aquesta paraula i sa meva idea d'ella amb tot allò que comporta sa paraula família i amb aquesta en si.

Per tant, tecnologia són totes aquelles coses que no es poden definir mitjançant objectes o símbols, que es basen amb s'organització (tecnologies organitzatives), tecnologia són tots es objectes que tenen existència física per si sols independentment de sa col·laboració dels éssersm humans (tecnologia artefactual), tecnologia són tots es símbols, rituals, signes.. que donen forma a una realitat (tecnologia simbòlica)i per acabar, tecnologia és tot allò que incideix sobre els ésseres vius i els transforma (tecnologia biotecnològica).

En conclusió, com diu Méndez a sa primera part des text, tecnologia és es coneixement aplicat, susceptible de ser utilitzada per bé o per mal. Explicat d’aquesta manera, potser no és tant descabellada sa idea de considerar estructures socials com a tecnologia, ja que aquestes són susceptibles i es mouen, interaccionen i es complementen per un o diversos fins. Ara bé, s’autor segueix dient que sa tecnologia consisteix en utilitzar aquest coneixement per alliberar-nos i enriquir-nos davant el passat, segons ell, considerat com una època de fatiga, esclavitud i sofriment. Dic segons ell, perquè sincerament crec que diuen que lluiten per sortir d’aquest passat de fatiga, esclavitud i sofriment per endinsar-nos en un futur més poc prometedor, sobretot a nivell social i humà.

Mai anirem a dormir sense saber una cosa

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LES TIC

El model de la societat de la informació que volem construir és aquell en el qual la societat viurà estretament vinculada (i no sé fins a quin punt supeditada) a les noves tecnologies. M’explic.

En ple segle XXI la societat de la informació va guanyant importància com a conseqüència de tots els avanços tecnològics que s’han anat produint al llarg de tot aquest temps i que han facilitat i millorat l’accés a la informació a bona part de la societat. Ara bé, amb aquesta facilitat a l’accés de la informació s’ha produït paral·lelament la facilitat a la creació d’aquesta, és a dir, amb l’aparició d’internet, l’usuari ja no és només receptor d’aquesta informació sinó que és també creador d’aquesta. Això provoca la necessitat de dotar la societat de totes les eines necessàries per saber seleccionar la informació, per tal de formar persones més crítiques i autosuficients.

Per tant, el paper que haurien de tenir les TIC dins la societat de la informació és simplement, el de facilitar l’accés i la creació de la informació. Dic el que haurien de tenir, perquè amb l’aparició de les TIC, també s’ha facilitat per una banda, la corrupció d’aquesta i per l’altra, està derivant a societats cada cop més conformistes, còmodes, sedentàries, amb poc esperit crític i amb un descens important de les inquietuds.

En conclusió, ja que les TIC es troben força vinculades dins les societats de la informació, el nostre deure és (i hauria de ser) mostrar a utilitzar aquestes eines correctament per concloure en un bon fi i qüestionar-nos si l’aplicació de les TIC en alguns sectors com podria ser l’aplicació d’aquestes dins l’educació formal pot ser o no contraproduent.