Hola a tots i a totes!!!
Aquí teniu sa meva TECNOAUTOBIOGRAFIA, després d’una sèrie de problemes a causa de viure enfora de casa.
Com vaig dir a s’entrada anterior, sa tecnologia és una paraula incerta, una mica ambigua ja que engloba multitud d’elements diferents, sa qual cosa es pot observar a n’es vídeo. I és que sa tecnologia d’una manera o d’una altra es podria dir que ha existit sempre, per açò no és d’estranyar que ens acompanyi durant tota sa nostra vida.
De petits, sa tecnologia ens permet desenvolupar aptituds quotidianes, sovint juguem a ser grans, imitem.
A s’etapa escolar i a mesura que ens anem fent grans ses tecnologies ja passen a ser més un suport, afavorint a sa comoditat.
Sa tecnologia avança i de sa mateixa manera ho fem nosaltres, posseïts i encandilats per aquests aparells, avanços... son poques ses vegades que ens aturem per valorar tot allò que tenim as nostre costat. I no entenc perquè, perquè és en sa família, es amics, es grups que nosaltres anem formant, és en tot allò més pròxim a nosaltres on sembla ser (encara nose com família... i tecnologia poden estar lligats) que es troba es sentit més gran, més humà de sa tecnologia. Es aparells no els poden substituir, o què ens passa?
En conclusió, tot açò i més és lo que he intentat transmetre amb sa meva tecnoautobiografia.
Esper que vos agradi!
.JPG)
Hace 13 años
Sa veritat és que m'he sentit bastant identificada amb sa teva tecnoautobiografia.
ResponderEliminarSupos que en part,o que principlament és per es sentiment que compartim per sa nostra terra, s'estimada Menorca!
En fer sa tecnoautobiografia m'ha invedit un sentiment de melancolia, i supos que a tu, i a molta gent, li ha passat lo mateix. Recordes moments que han passat, persones, situacions, etc, i sobretot recordes Menorca, a on hem nascut, crescut, viscut i on han tingut lloc totes ses influències provinents d'aquestes tecnologies que ens han anat configurant al llarg de la vida.
Només el fet de viure a menorca ja ha marcat una direcció a sa nostra vida!
L'HEM DE CUIDAR!